Sometimes Dreams Come True

Fa dies,  o millor dit més d'un mes que vull escriure, abans de marxar de Nova Zelanda, des de que va tornar la Eli d'Australia, després d'haver estat separades durant un mes, però m'ha estat impossible bé per què estic cansada, o per què em toca compartir habitació amb 6 persones més i no les vull molestar, o per què aquell dia no estic inspirada, si no és que tinc ressaca, o bé haig de donar conversa a la família que ens acull o per què segurament estigui ocupada disfrutant d'un país com NZ que té molt per oferir.

Ara intento fer memòria, i abans no deixessim les Antípodes vam tenir temps per despedir-nos 3 vegades de la mateixa persona, pensant que no ens tornaríem a veure, de convertir-nos en vegetarianes durant 10 dies, de banyar-nos a unes piscines naturals de Rotorua, de tornar a Napier per jugar amb les Pirates i descobrir l'autèntic Bronxs amb les maorí de l'equip, de fer la 'court session' amb les companyes d,equip on treuen tots els draps bruts, de dormir en una casa en construcció, de conèixer a dos de les estrelles del bàsquet nova zelandès provinents dels EE.UU i veure com jugaven la final de la lliga a la capital, d'intentar esquiar, de vendre el cotxe o millor dit, pràcticament regalar-lo, etc. Havia arribat l'hora de dir adéu al país que durant 5 mesos ens havia acollit com si fossim dues kiwis més.

Quan vam arribar a NZ teníem una idea de com voliem que fos el viatge, però lo bo que té viatjar i el motiu pel que viatgem és per què moltes vegades encara que tu vulguis escollir els esdeveniments, més aviat són els esdeveniments que t'escullen a tu.

I això ha estat el que ha fet que l'experiència nova zelandesa hagi estat molt millor del que ens esperavem. Per sort encara no toca tornar cap a casa, tinc ganes de seguir l'aventura per saber què és el que em depararà el pròxim destí, les Illes Cook, al mateix temps tinc un sentiment  contradictori, la tristor de marxar de NZ i saber que un somni que havia estat perseguint tots aquests anys s'ha convertit en realitat. Una sort, sí, però a vegades no vivim dels somnis? Tenir quelcom pel qual lluitar? Ara és el que em toca buscar... un nou somni!