Catching the waves!

He canviat les botes de rugbi per la taula de surf, tot i que no sabria dir si hi he sortit guanyant o perdent. Per un costat el rugbi se'm dona millor, o això vull pensar, és un esport que toques de peus a terra, un esport d'equip on els errors es comparteixen entre companys, un esport on es guanya o es perd, etc... en canvi el surf ets tu i les onades, i de tots els tamanys, algunes amb més força, d'altres amb 'revolcón' inclòs que quan aconsegueixes treure el cap a la superfície no saps si segueixes a la mateixa platja o a la de Kuala Lumpur, però quan per fi et poses d'empeus sobre la taula i llisques encara que només siguin 3 segons amb un escenari com el que t'ofereix Nova Zelanda, es converteix en un d'aquells petits moments de felicitat de què consta la vida .

Bàsicament això és el que estic fent durnat aquest viatge, m'estic dedicant a disfrutar de la vida, i em té força ocupada, tot i que no faig massa res en especial, però a vegades és necessari mirar-se les coses des de fora, amb perspectiva i saber apreciar allò que tenim. I aquí és on em trobo en aquests moments.

Estic a Ahipara i tothom de l'hostal se'n ha anat a dormir, són les 2:22 de la matinada i tot i haver estat surfejant tot el dia, la meva ment està clara i desperta, per això aprofito per escriure unes ratlles. Lo d'escriure no ha estat mai el meu fort, però a aquestes hores i amb una copa de vi fent-me companyia, m'ha vingut de gust posar-me davant de l'ordiandor.

Aviat farà 4 mesos que estic a Nova Zelanda, i començo a sentir-me com a casa, com si aquesta fos la meva rutina habitual, però l'anglès em recorda que no és així, per més temps que fassi que estic aprenent aquest idioma, sempre hi ha algun moment de la conversa en el que em perdo, però ha sigut com enamorar-se d'aquest idioma per segona vegada, ja que m'ha obert les portes a una nova cultura!