Guatemala, todo es calidad!

Vam marxar de Nova Zelanda, fugint del fred, amb ganes de bon temps, i això és el que esperàvem de Guatemala, no només això, esperàvem que seria un país que d'esprés dels països on hem estat, ens fasciniaria el contrast,  però no tot pot ser perfecte, i no podem culpar Guatemala per això, ja que nosaltres no teniem massa clar el que volíem fer i no disposem de massa temps. Hem visiat Antigua, una ciutat colonial molt maca, hem pujat al volcà Pacaya, però a nivell de muntanyes i naturlesa després de Nova Zelanda és difícil torbar un paissatge que et deixi més bocavadat. Hem estat al Llac Atitlan, concretament a un dels pobles on es conserva més la cultura maya, a Sant Juan, y hem estat amb una de les families on encara cuinen amb el forn de llenya, talen amb taler, escalfen l'aigua de la dutxa, i vesteixen amb els vestits tradicionals. D'allà vam anar a Santiago de Atitlàn on encara eren festes del poble, i la costum és que mentre l'orquesta toca, només ballen els borratxos i la resta del poble els mira.

Ara estem a Xela, a la part oest del país, on encara hi han pobles que conserven les tradicions i la cultura Maya.

És un país que em provoca un sentiment d'amor i odi, m'atrauen els seus mercats, el seu menjar, les seves esglèsies, veure com encara el temps no ha abansat a la mateixa velocitat que el nostre, però la sensació de ser turista no l'havia tingut durant tot aquest temps que he estat viatjant. Saber que pel sol fet de no ser d'aquí vol dir que et poden cobrar fins a dos i tres vegades més del preu establert, que has d'estar vigiltant que no et robin, aquí la seguretat no la pots posar a prova. Però és el preu del turista!