The Underworld

Venir a nova Zelanda, era una idea que sempre em rondava pel cap, havia intentat demanar una beca per venir a fer d'auxiliar de conversa d'esnpanyol que mai em van donar, algun cop havia intentat planificar un vaitge amb 4 amigues i llogar una caravana per recòrrer la illa, fins i tot quan estava amb parella també crec que els hi vaig proposar de venir de vacances, però tampoc es va donar el cas. Fins que finalment, va arribar el moment d'empendre el viatge, un viatge que inicilament tenia pensat de fer jo sola, però que per sort vaig poder comptar amb la Eli.

Quan ella va decidir anar-s'en un mes a Australia, vaig pensar que seria el moment per emprendre part d'aquest viatge tota sola i anar fins al punt més al nord de Nova Zelanda, un dels llocs més remots, el Cap Reigna, on segons la mitologia, les ànimes viatgen fins allà per submergir-se al fons del mar i tornar al seu lloc d'orígen, punt en el que s'ajunten el mar de Tasmània i l'Oceà Pacífic, com si fossin mascle i famella.

Però està clar que lo de viatjar sola, no està pensat per aquest viatge i sincerament, no m'importa, ja que d'aquesta manera m'he pogut endur veritables sorpreses, i descobrir que hi ha gent que tot i esser de paisos o fins i tot continents diferents al meu, sento que són persones molt pròximes a mi, i això m'enforteix, pensar que estic a l'altre punta de món i és pràcticament impossible sentir-se sol. Som molts que busquem el nostre lloc en aquest món, si és que existeix, i és per això que les nostres vides també es creuen, com ho fan aquests dos mars!