Hilarious Birthday!

Aquest passat 22 d'abril, una de les kiwi sisiters, en aquest cas jo, la Serena, feia 32 anys. És una edat en la que segurament podria tenir una vida totalment diferent a la que estic visquent, però ara mateix no m'imagino tenir una vida millor de la que tinc. Sobretot per què he estat jo qui ha decidit que aquesta era la millor edat per dur a terme aquesta experiència. Tenia la idea de conèixer Nova Zelanda des de feia molt de temps, ja fos per la seva llunyania, la seva gent, el seu paratge natural, el rugby, etc... i definitivament, ara puc dir que no m'equivocava de destí.

Així que no se m'acut un altre lloc millor que fer-se gran que a Kiwilandia, però no només pel país en sí, sinó per què a més a més va ser una cel.lebració de més de 48h on hi va haver de tot. De bon dematí la meva estimada kiwi sister Eli em va despertar amb un video sorpresa, amb la felicitació d'algu molt especial. Aquell dia estàvem allotjades en un hostal on el propietari em va fer un pastís d'anviersari per esmorzar. La idea inicial era tirar-me amb paracaigudes, a més a més un noi que vaig conèixer el dia abans em va regalar un val de descompte, però el temps no acompanyava, així que ho vaig haver de postposar. Vam estar sopant amb uns amics i al ser divendres sant no es podia consumir alcohol passades les 00:00h, però sabíem que ho cel.lebraríem amb els amics de l'hostal de Napier a la tornada, el que no m'esperava era el que m'havien organitzat, el nostre hostal/casa estava decorat amb globus, guirnaldes, etc... i tothom es va posar d'acord per portar-me d'amagat a ballar 'Pol dancing' (barra d'estreaptesse) en una escola de ball. Estava tot pensat, fins i tot la indumentària: camisa policia, gorra, manilles i una boha per què em posés totalment en el paper. Tothom va poder fer el mateix numeret que jo amb la cadierta, i donar voltes a la barra de ball. Va quedar palès que no tinc futur com a 'streaper', la meva expressió coorporal deixa molt que desitjar i qui no s'ho cregui ho pot observar en el video on no hi ha cap dubte. La llàstima va ser que amb tanta eufòria, vaig acabar regirant-me el tormell mentre ballava, i això ha fet que anés coixa i no pogués jugar a rugby durant dues setmanes!
Va ser un aniversari que passarà a la història, i tot gràcies a la Eli, que un cop més ha aconseguit sorprendre'm. No sabia com seria lo de viatjar juntes, i ha resultat ser la millor companya de viatge que hagués pogut tenir, companya de feina a l'hora de netejar toilets, companya d'equip a l'hora de jugar a rugby amb les 'simple', companya de diversió a la hora de festejar on fés falta, i una gran amiga que em cuida i m'escolta, formem un super tandem com a kiwi sisters!
No només vaig rebre les felicitacions de la gent que m'envolta a les antípodes, sinó que a més a més, els meus pares em va enviar un peazo ram de flors, la family al completo em van fer arribar un video de tots cantant en plan Gospel i moltíssimes felicitacions de la gent que m'estimo via mail i fins i tot via telefòncia! Qui no es vol fer gran quan els aniversaris són així de genials?

Gràcies a tots per fer aquest dia tant especial i a tants quilòmetres de distància!